Amb prop de cent anys al damunt, la Bodega Saltó va néixer com un d’aquells indrets on les mestresses de casa anaven a buscar el vi a l’engròs. Bótes, barrils i grans tonells, entre els que es feia petar la xerrada. Els carros del vi entraven pel gran portal i arribaven fins on hi ha actualment l’escenari. I les velles glòries del vodevil i del cabaret barceloní -fartes de la mala memòria d’aquesta ciutat- s’empassaven els mals amb un glopet de vermut d’aixeta.

Va passar una Exposició Universal, una República, una Guerra Civil i una Dictadura. La gent cada cop tenia més motius per beure i oblidar la grisor d’un barri treballador. Fins que, a finals del segle XX, les venerables tavernes barcelonines van caure en decadència. Aquest hagués estat el destí de la Saltó, si no fos per una d’aquelles casualitats que fan canviar l’univers o descobrir la sopa d’all, sense ni despentinar-se.

Com en una d’en Frank Capra, la nit de Nadal del 2001 es va produir el miracle. Dos despistats, que volien una mica de vi, van entrar per primera vegada. I enamorats de cop pel lloc -que estava a punt de tancar- van decidir quedar-s’hi i provar sort en el món de l’hostaleria. Aquells despistats eren la Lidia i el José Luis (el Tigre). Sis mesos després –el 17 de juny del 2002- obria per primer cop la nova Gran Bodega Saltó.

El projecte va ser possible gràcies a l’ajut de molts amics. I a la feina d’un dels millors artistes plàstics de la ciutat -l’Steven Forster- que es va encarregar del disseny i la decoració del local. De llavors ençà que l’han convertit en lloc de referència d’aquesta ciutat. I on es possible veure i beure, de tot i força. Aperitius i vi a l’engròs, per a tots els públics.

La Gran Bodega Saltó us dóna la benvinguda. Passin, passin i beguin.